Descripció del castell

El Castell de Burriac és un castell que s’alça sobre el turó de Burriac, situat a 401 metres sobre el nivell del mar entre les poblacions d’Argentona i Cabrera de Mar (Maresme). La primera documentació que ens mostra l’existència del castell data de l’any 1017. Des del Castell hi ha una fantàstica vista de tot el litoral del Maresme i Barcelonés. El Castell és tot un simbol per a la comarca i en especial per molta gent d’Argentona.foto2

foto1La proposta és arribar al Castell passant per les Fonts d’Argentona. Durant molts anys Argentona era coneguda també per les seves fonts, havent-hi catalogades més de dues centes en tot el terme municipal. Malauradament ara mateix en hi ha molt poquetes amb aigua, i bàsicament gràcies a l’obstinació d’un grup d’homes del poble, coneguts pel “Grup de Fonts” han anat fent una feina de recuperació i restauració de fonts. En aquesta sortida passarem per 6 fantàstiques fonts (veure documentació adjunta).

Els qui facin la sortida corrent, calcular una horeta des de la plaça nova (anar i tornar). Des de la font del camí es pot fer en 40 minuts. Els qui la fem normal, sense parar-nos, podem fer-ho amb un parell d’horetes des de la Plaça Nova. Però el millor és, com ja coneixeu molts que heu vingut amb mi, és fer una paradeta en el cim i fer uns carquinyolis amb vi bo com marca la tradició del Grup de Muntanya d’Argentona.

Descripció de la ruta

mapaGranEs tracta d’una ruta pel mig del bosc. Aquest passa per tres trams amb nom propi (posats a mesura que s’anaven obrint) i que van creuant en línea recta el camí antic d’anar a Burriac. El primer és la “drecera d’en Vador”, un tram de sotabosc amb molta brolla. Un cop s’ha passat la Font del Ferro, enlloc d’agafar el camí antic de Burriac que surt a ma dreta, cal continuar pel xaragall fins arribar a un punt on no es pot continuar. En aquest punt, cal agafar un petit caminet que surt a ma dreta. A partir d’aquí es tracta d’anar seguint el ziga-zaga de camí fins arribar novament a trobar el camí de Burriac antic. El segon tram, “drecera d’en Bernat”, fa una fantàstica variant que puja recte muntanya amunt. Des del mateix punt on acaba la drecera anterior, cal agafar tot recte i endinçar-nos a la muntanya. L’entrada no està massa marcada expressament, però veurem de seguida el camí.  No té perdua, tot recte. El darrer tram, “drecera de l’Àngel” és el que ens porta directes al coll de Burriac a través d’unes sureres. Igual que abans, quan acaba la drecera anterior, tot recte, i en endinçar-nos al bosc veurem clarament el camí. Ara ja només ens queda l’atac final fent una grimpada, la “grimpada d’en Marc”, per la cara oest de la muntanya.

Punt de trobada per a les sortides col.lectives

En general el punt de trobada serà a la font del camí. Per arribar-hi trobareu un mapa adjunt. Es recomana arribar a la plaça nova (centre del poble). A partir d’aquí agafar els carrers indicats en el mapa: c. Mossen Jacint Verdaguer, c. Canigó, Pss. Baró de Viver (arribareu a una mini rotonda amb un pi al mig), Pss. Gallifa Ballot, Pss Burriac. Aparqueu on acaba l’asfaltat.

Aclariments

Aquesta ruta està pensada per fer quan ja fa calor i el camí normal per la pista de muntanya o fins i tot el camí antic de pujar al castell es fa molt feixuc quan se t’acudeix anar al Catell més tard de les 9 del matí. Aquesta ruta està descrita per anar fent boca quan proposo una sortida al Castell acompanyat de bons amics i amigues. No és cap resenya de muntanya, i en cap cas s’ha d’usar per pujar al Castell pel vostre compte. Per això declino qualsevol responsabilitat si algú la llegeix i s’embolica pel mig del bosc (recordeu que no està marcada la ruta).

Si algú té ganes de fer una bona sortida, i ben muntada, li suggereixo la tradicional marxa de les fonts del Grup de Muntanya d’Argentona (enllaç). És una sortida fantàstica que any rera any en Joan Pallàs i la seva colla de col.laboradors han anat afinant (i que també passa pel Castell) i sens dubte és molt millor que la meva modesta sortideta preparara per als amics i amigues.

Descripció de les fonts

FONT DEL FERRO : Restaurada al 1994. Es troba en el Veïnat de Lladó, emplaçada al començament del torrent de Burriac i en el camí vell de pujar al castell; també és coneguda per la Font de Dalt. El propietari és Josep Ma. Gallifa. L’aigua neix d’una mina. De de la mina, va canalitzada en un recorregut d’uns 30 metres, fins arribar a una ferma construcció artística que data de l’any 1994 i que venia a reemplaçar la que hi havia d’ençà .

FONT DEL GRUP: Construcció any 1993. La seva aigua prové d’una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia per el torrent aleshores es va decidir fer una font per recuperar l’aigua i es va pensar en fer una font amb el nom del Grup per aixó és diu la Font del Grup.

FONT DE L’ESQUIROL : Creada l’any 1998. Amb mina pròpia però també amb aigua del pou de Can Llei per controlar el seu volum d’aigua. Per accedir del camí a la font hi ha un petit pont per passar per sobre del torrent que ve de la Font del Ferro. A 10 metres hi ha situada la Font de l’Esquirolet. Per la part superior de la Font de l’Esquirolet es troba un caminet que porta fins a la Font del Grup i la Font del Ferro.

FONT DE L’ESQUIROLET: Creada l’any 1998. A partir d’un naixement que es va trobar i es va canalitzar. A vegades no hi raja aigua. La seva mina queda seca. Està situada molt a prop de la font de l’Esquirol. A la seva part superior hi ha un caminet que porta cap a la Font del Grup i Font del Ferro.

FONT DE LES SURERES: Construcció: Any 1999. Creada a partir del pou de Can Llei i baixa fent sifó. Fent honor al seu nom hi ha dues sereres centenàries. S’hi accedeix passada la Font del Camí anant cap al camí de Burriac, hi ha un petit camí molt abans de la desviació de les fonts de l’Esquirol i l’Esquirolet. Actualment és una de les que més aigua hi raja.

FONT DEL CAMÍ: Construïda any 1999. Es troba en el Veïnat de Lladó, es en bell mig del camí que ens porta cap a Burriac, la seva mina està emplaçada a uns 100m metres sobre el camí de Burriac, en un xaragall que el travessa abans d’arribar a la Font de Ferro i uns 325 metres quasi enfront de Can Ferraters. Aquesta mina es troba enclavada en el terreny d’en Josep Ma. Gallifa. L’aigua anava canalitzada des de la mina fins el llac de Can Ferraters, rajant directament a dins i podent-s’hi beure. En els voltants hi ha sureres, roures, esbarzers i altres. Bon lloc per agafar forces per pujar a Burriac o per descansar al baixar del castell.

 

Actualitzacions posteriors d’aquest post:  Records d’algunes de les sortides fetes amb la gent de la universitat 

Pujada equip eDragon (12 juny 2008)

SONY DSC

 

30è aniversari FIB (primavera 2007)

 

castellburriacfib2008

Excursió amb investigadors convidats (febrer 2005)

2005_0219_rudy

 

DacMarxa 2003 (hivern 2003)

dacma2003

 

Cercle Fiber ( tardor 2002)

cerclefiber20032

 

 

 

DacMarxa 1999 (primavera 1999)

dacmarxa993

 

DacMarxa 1998 (primavera 1998)

dm981

 

i fa molts anys…. quan jo en tenia 25! 🙂 ja hi feiem festes!

 

festa25
 
 

Actualizació del post a 5/febrer/2016:  Adjunto un article del suplement del diari La Vanguardia (del 4 febrer 2016) sobre el castell de Burriac que molt acertadament el meu gran amic Humbert Mallafré va fer-me arribar, perquè resumeix molt bé el què representa el Castell pels de la comarca.

IMG_0309 IMG_0310